Hi ha barcelonins que per la seva implicació social mereixerien grans reconeixements. Activisme veïnal, associacionisme, en aquest sentit, Barcelona té la sort de comptar amb uns ciutadans que porten a terme una tasca molt important a la societat. Avui ens en volem fer ressò d’uns en particular, de les famílies que s’impliquen en l’anomenat Servei de Famílies Col·laboradores per donar un cop de mà a altres famílies en situacions massa compromeses.

Una “família col·laboradora” és la que, voluntàriament, accepta en diferents graus la responsabilitat d’un menor que, per les raons que sigui, no pot ser cuidat com es mereixeria per la seva família. No es tracta d’un programa d’adopció de menors sinó d’un servei al qual, també de forma voluntària, la família de l’infant s’acull per poder oferir al seu fill o filla unes condicions millors.

Durant el 2011, un total de 28 menors han passat pel Servei de Famílies Col·laboradores, amb els quals s’ha dut a terme una col·laboració com a mínim, però segons com siguin les circumstàncies familiars de cadascú, alguns nens i nenes han hagut de repetir col·laboracions el mateix 2011. Val a dir que no totes les col·laboracions impliquen que l’infant pernocti a casa de la família col·laboradora, per bé que sí que pot ser o, simplement, pot ser que només hi pernocti alguns dies a la setmana. Els casos de menors que sí que han de passar un temps convivint amb la família col·laboradora acostumen a ser per motius de salut, d’ingressos a clíniques de desintoxicació o bé perquè les famílies han estat desnonades. En aquest darrer supòsit, el servei ofereix més estabilitat per als fills mentre la la família s’organitza i resol la situació.

El que és comú en tots els casos és el contacte permanent del Servei de Famílies Col·laboradores amb les entitats i els organismes que estan en contacte amb la família dels menors. Són entitats com ara els centres de Serveis Socials, els equips d’atenció a la infància i adolescència en risc, els equips d’assessorament psicopedagògic, les escoles i els instituts, els centres d’atenció primària, el Servei d’Inserció Social o el Centre Penitenciari de Dones, que traslladen el cas a un professional que fa el seguiment de la família de l’infant i amb qui treballa els objectius pertinents.

Cal dir que en tot cas els infants veuen la seva família i s’hi relacionen malgrat que estiguin en un període de convivència i pernoctin amb una família col·laboradora. En tractar-se, com dèiem, d’un servei al qual totes dues bandes s’acullen de forma voluntària, les famílies de l’infant mantenen el dret de veure’l sempre que ho vulguin. Naturalment, però, en cas de convivència completa amb la família col·laboradora, s’estableixen rutines, horaris i calendaris per tal de facilitar l’organització de la família.

Si us interessa acollir-vos al programa i ser destinataris del servei, heu d’adreçar-vos als Serveis Socials del vostre barri. D’altra banda, si us voleu oferir com a família col·laboradora, trobareu més informació al Servei de Famílies Col·laboradores.

Font imatge