Misteris, llegendes i una sola realitat al metro de Barcelona

22 febrer, 2011 | Insòlit | 1 Comentari

Hi ha històries que amaguen molt de misteri, una d’aquestes és la que hi ha rere el que es coneix com el fenomen de les “estacions fantasma” que sovint les grans ciutats amaguen en el traçat de les seves línies de transport subterrani. El metro, que és una de les zones més transitades d’una ciutat i un mitjà habitual per a la majoria dels qui es desplacen arreu en el seu dia a dia, també és una de les zones més desconegudes i misterioses de Barcelona. La història de la xarxa ferroviària de Transports Metropolitans de Barcelona, sovint ignorada per la majoria, s’inicia el 1924, any en què es va posar en marxa la primera línia d’aquest traçat i que actualment correspon a la línia 3.

Durant els primers anys, el Gran Metro disposava d’una primera línia, coneguda aleshores com línia 1, que comprenia el tram entre Catalunya i Lesseps, però que després arribaria en dos ramals diferents fins a les estacions terminal de Fernando, a l’alçada de Rambla amb el carrer Ferran, i Correos (estacions desaparegudes actualment), a l’edifici corresponent al final de Via Laietana. Amb els anys aquestes línies primàries es van anar estenent fins al punt en què es troben actualment. Les obres d’extensió i els petits entrebancs que oferia l’orografia van fer que algunes estacions projectades, i fins i tot algunes que ja s’havien començat a construir, es deixessin a mitges o, en alguns casos, estacions que en el passat estaven en funcionament es van deixar en desús per tal que la línia de metro evolucionés.

Un cop les estacions van quedar abandonades van començar les llegendes, i sovint és l’imaginari popular el que posa més pa que formatge a les històries que acompanyen aquests fets. És cert que hi ha estacions que antigament havien estat utilitzades, però, actualment, és estrany trobar-ne restes o que presentin facilitats d’accés. De les estacions, la majoria de vegades només en queden alguns indicis que acostumen a passar desapercebuts a causa de la poca informació que hi ha al respecte i la foscor dels túnels i la velocitat a la qual passen els combois, en el cas d’intentar reconèixer-les quan es va amb metro. Les “estacions fantasma” més històriques són les mencionades Fernando i Correos, tancades l’any 1968 i 1972 respectivament. Pel que fa a l’estació de Fernando, es va suprimir quan el tram de línia es va allargar fins a Drassanes. Quant a Correos, era una estació de l’actual línia 4 que es trobava al mig de l’actual tram entre Jaume I i Barcelona i que va quedar inhabilitada quan es va allargar aquesta línia. De l’estació de Correos encara se’n poden distingir les antigues andanes quan es fa el trajecte amb metro, si hom s’hi fixa.

Sobre les històries de l’imaginari popular que comentàvem abans, també hi ha algunes esmenes per fer, com per exemple tot el que està relacionat amb l’estació batejada popularment com “Banc” i que TMB en la seva publicació Hora Punta es va encarregar de desmentir en un interessant article dividit en un i dos volums de l’historiador Albert González, en què fonamenta amb fets històrics que l’estació Banc mai no es va arribar a utilitzar i que les històries que circulen al seu voltant no són certes. Com per exemple, la llegenda urbana que diu que aquesta estació estava unida per un passadís amb el Banc d’Espanya, per on suposadament havien de descarregar els diners de la recaptació durant la nit amb un comboi especial.

En qualsevol cas sí que hi ha estacions fantasma que tenen les seves instal·lacions intactes, com és el cas de l’estació Gaudí, situada sota l’avinguda del mateix nom just davant de la Sagrada Família i que nosaltres vam visitar per fer-ne un breu clip audiovisual que us presentarem en breu. Estigueu atents!

Font imatge

Comentaris

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*