Passejos per la Setmana Tràgica i la Guerra Civil

22 març, 2012 | Insòlit | 1 Comentari

Amb l’objectiu d’acostar la història de la ciutat als escolars i també als ciutadans, cinc entitats i centres d’estudi locals, l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Barcelona han sumat esforços per crear fins a nou itineraris històrics per diversos punts clau per entendre dos episodis tan singulars com la Setmana Tràgica del 1909 i la Guerra Civil.

En l’àmbit local, el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias de Sant Andreu del Palomar, el Centre d’Estudis de Montjuïc, el Centre de Recerca Històrica del Poble-sec, el Taller d’Història de Gràcia i el Taller d’Història del Clot – Camp de l’Arpa han preparat, per separat, un itinerari que recrea i ressegueix alguns dels enclavaments imprescindibles on cada episodi històric va tenir més importància. D’una banda, al paquet d’itineraris de la Setmana Tràgica, trobeu el primer a Montjuïc, des d’on es pot imaginar, amb vistes a la ciutat, l’emplaçament dels convents i edificis religiosos que es van incendiar, durant els dies que Barcelona i altres ciutats catalanes es van convertir en una autèntica batalla campal per protestar contra la guerra al Marroc i la crida a files dels reservistes, la majoria treballadors i humils. El 26 de juliol de 1909 es va convocar una vaga general que va desembocar en enfrontaments violents entre els vaguistes i les forces d’ordre, amb els edificis religiosos com a blanc de la rebel·lió. Montjuïc també és un símbol de la Setmana Tràgica, ja que va ser al castell on es va afusellar l’innovador pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia com a represaliat pels fets violents sense tenir res a veure amb els fets, després d’un judici ple d’irregularitats.

Els itineraris de la Setmana Tràgica continuen per Gràcia, un dels focus més violents i on es van aixecar més barricades, al Clot – Camp de l’Arpa, escenari d’enfrontaments entre vaguistes i treballadors del tramvia que no es van sumar a l’aturada, l’humil barri del Poble-sec i rodalies, zones plenes d’edificis religiosos que van acabar en flames, i el barri molt obrer de Sant Andreu del Palomar, un altre punt calent de la Setmana Tràgica.

Quant a la Guerra Civil (1936-39), amb un dels itineraris proposats es reivindica un dels barris més oblidats de Barcelona, la Marina de Port, a la Zona Franca. Malgrat que els punts assenyalats a l’itinerari que es proposa ja no existeixen, aquest recorregut té el doble valor d’un enclavament estratègic en plena guerra com era el port de Barcelona i, a més, descobrir la transformació salvatge del barri durant el segle XX. Però si es parla de la Guerra Civil i es va a Gràcia, és pràcticament inevitable parlar dels refugis antiaeris, dels quals es calcula que n’hi va arribar a haver uns 1.400. No en va, el de la plaça del Diamant es pot visitar durant tot l’any. Al Clot – Camp de l’Arpa podreu conèixer com el passat industrial va desembocar, a la guerra, en un seguit de col·lectivitzacions d’empreses i fàbriques per part dels treballadors, en una veritable revolució socialista, i al Poble-sec us proposen conèixer l’Hospital de Sang, creat el mateix 1936, entre altres.

Trobareu tots els itineraris en aquest enllaç, on també hi ha els preus i els formularis per participar-hi.

La fotografia és dels fets d’octubre de 1934, enmig d’un període convuls de la ciutat i el país. Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Comentaris

  1. no estic dacord amb la gerra civil del lany 1909

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*